• 17/04/2016

    @ciutatinvisible: Veus al ras

    Fa anys que ell es planta davant la seva finestra i emet sons, respiracions, moviments... Com per voler dir qualque cosa. Ella, davant l'ordinador i sentint la seva presència aboca les paraules que els han dut fins aquí. El no ser-hi tot o ser-hi massa, les escenes quotidianes fora de la lògica i el capficament d'una dona que s'ha reclòs com un capoll dins una presó de paraules, sentiments i emocions envers una persona que ja no és persona, que “ha tornat no-res”. Una novel·la que brolla poesia i que farà passar gust a la persona que el tengui entre les mans en poder submergir-se en el seu llenguatge i vocabulari.

cercar...

Últimes entrades

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto