pequeñas mujeres rojas

20/04/2020
  • Una de les nostres escriptores preferides ha tornat i ho ha fet amb aquesta novel·la fantàstica que ens recorda els silencis, la desmemòria i la injustícia que patim a l'estat espanyol. Sanz ens brinda, de nou, una novel·la exquisida i amb el seu particular llenguatge quirúrgic. Si heu llegit Black, black, black o Un buen detective no se casa jamás, us sonaran alguns dels personatges que transiten per aquestes 344 pàgines en les quals la protagonista s'enfrontarà a la tasca de localització de fosses de la Guerra Civil. Na Paula s'allotja a una casa en què s'hi acumula un aire carregat, asfixiant i silenciós. Com els silencis que ens ressonen massa avui perquè ens recorden a un ahir feixista i que serveixen per abonar fosses, cunetes i cementiris immunds. Les petites dones roges, però també les grogues i les verdes, les relacions de poder, els vius i els morts, els animals agafant la paraula... I, de fons, la representació de la violència. Però sobretot, i una vegada més, aquesta habilitat amb les paraules per cosir el relat i la capacitat de fer-nos partícips d'aquesta mirada multicapa, d'aquesta perspectiva i d'aquest posicionament. Una vegada més només podem dir: brava, Marta Sanz. Us deixem amb tota una declaració d'intencions que porta el llibre: «Ensuciaremos la literatura con panfletos y los panfletos con literatura porque las palabras no son un cuarto que pueda desinsectarse con lejías».

    Trobareu el llibre aquí

cercar...

Últimes entrades

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto