Les possessions
Llibreria crítica de barri
-
A Mallorca, de les masies, en deim possessions. A Mallorca, a foravila, hi va haver un temps que les possessions, les propietats, no necessitaven cap paret que les delimitàs. No feia falta. Imaginau-vos, idò, que un bon dia el veí de devora construeix una paret per delimitar la seva propietat de la vostra i, a més, sumau-li que us acabau de jubilar i la vostra vida, aquella que havia d'estar plena d'anar a l'hort, fer les coses que no heu pogut fer per la feina, etc., es converteix en una pel·lícula de la qual no sabeu que en sou protagonistes.
En totes les famílies hi ha silencis profunds, canvis sobtats, jugades que es fan a partits que no sabem que s'han jugat, desplaçaments que no tenen explicació… I nosaltres ens hi enfrontam com podem. Què feim quan el nostre pare sembla que no és el nostre i ha estat posseït per no sabem ben bé què? Què feim amb els silencis familiars que ens acaben fent descobrir històries de les quals no n'havíem intuït la magnitud? Què feim quan hem de replantejar i repensar la nostra relació amb els responsables de dur-nos al món? I què feim amb els fantasmes que transiten per les nostres vides? Llucia Ramis signa un llibre on la família, però també l'inici de l'estafa generalitzada a què ens vam veure exposades, és el fil conductor per reflexionar sobre la vida i sobre la mort, sobre les pors i sobre la nostàlgia, sobre l'amor i les relacions que teixim al llarg de la nostra vida. Una novel·la que us recomanem per la seva senzillesa i profunditat alhora, pel bon ritme que té i perquè mai no està de més que ens replantegem o repensem les relacions que tenim establertes (i consolidades) al si de les nostres famílies.