Gina

Gina

Maria Climent

l'altra editorial

A na Maria Climent la coneixíem pels seus relats a Catorze i si ja ens agradava, ara, amb aquest Gina que ens ha dut de la mà de n'Eugènia i na Vane de l'altra, ja podem dir que s'ha guanyat un tros del nostre coret. Per com escriu –sobretot per no renunciar al dialecte propi–, pel to que utilitza i per com aconsegueix que gairebé ens oblidem de la malaltia de la protagonista, que no acaba esdevenint la centralitat del llibre. I també –potser sobretot– pel seu sentit de l'humor, que ens han fet caure qualque llàgrima amb el llibre entre les mans.

A na Gina això de ser mare li ha vengut com de cop, perquè la malaltia que li ha tocat fa que no es pugui torbar molt més en fer-ho. I encara que pugui semblar que la novel·la versarà només sobre aquests dos grans temes, Climent ens fa reflexionar sobre molts altres com el procés de maduresa, les relacions sexoafectives, l'autoestima i la solitud, les relacions d'amistat entre dones i la construcció de la pròpia sexualitat.

La novel·la està farcida de dones com na Franziska, na Lucía, na Mar... i n'Elizabeth. Dones que fan de crossa i d'acompanyants, dones que sí que es donen importància («Cada vegada estic més convençuda que les converses curen. Que les dones xerrem entre natros sense més fi que xerrar, per buidar-mos d'angoixa, per l'alegria de saber l'una de l'altra. (...) Per a les dones, xerrar és el fi. Després d'explicar les penes a una amiga que saps que t'escolta, tens menys pesar a l'ànima»). Na Gina ens agrada perquè és honesta i directa i perquè acaba prenent les decisions que l'omplen i la fan sentir plena a ella, no a qualcú de qui depèn el seu benestar. «La vida atreu vida», i us asseguram que en aquestes pàgines n'hi trobareu molta, de vida!

El llibre el trobareu aquí