Els argonautes

De llibres difícils de classificar n'hi ha molts i aquest de Nelson és un d'ells. Assaig acadèmic o divulgatiu? Narrativa autobiogràfica amb reflexions teòriques? L'autora ens parla de l'amor i de la identitat, del feminisme i la teoria queer, però també de (trans)sexualitat i gènere o maternitat.

Parella de l'artista trans Harry Dodge, Nelsol s'ajuda de la seva relació i de les seves vivències personals per oferir-nos eines i arguments molt útils pels temps que corren, en què les cures i el compromís moltes vegades acaben relegats a un mer lema. Com a autora i crítica, també ens fa reflexionar sobre el síndrome de la impostora, tant increïblement present en la majoria de les dones que creen, i en el fet mateix d'escriure i de les revisitacions necessàries com a mètode de constituir la pròpia vida.

Dins aquestes pàgines hi trobareu a Sedwick, Butler, Preciado, Carson, Ahmed... I un munt més de referències. Els Argonautes ens ha agradat molt també (potser sobretot) per això: perquè és un llibre del qual se'n desprenen moltes idees i molts fils dels quals podem estirar quan ho necessitem.