Com s'esbrava la mala llet

No sabem com serem quan arribem a ser velles i vells i tampoc no ens podem refiar de les projeccions fantasioses i postisses d'alguns gurús de la publicitat i el màrqueting dels nostres dies perquè semblaria que les nostres úniques preocupacions seran que s'aferri la dentadura, beure batuts de proteïnes i poca cosa més. Però Antònia Carré-Pons ha aconseguit, amb el seu Com s'esbrava la mala llet, regalar-nos un retrat de la vellesa sense floritures i sense ornaments innecessaris que decorin aquesta etapa de la vida: dones que reviscolen i es canvien el nom per viure de nou, mares i pares que es rebel·len contra fills i filles, solituds en companyia i complicitats i contactes que vistos des dels ulls de velles i vells tornen com a més intensos i reals, més creïbles. Un llibre curt, concís i amb punts molt divertits i delirants, però on també es reserva espai a malalties o la mort. Perquè no sabem com serem quan siguem velles i vells, però si ens dieu que tindrem la seguretat i la bravesa que traspua aquest llibre... Signem on ens digueu.