Claus i Lucas

03/04/2019
  • Magnífica novel·la que explora els capricis i els absurds de la guerra i la postguerra, la identitat i el desarrelament, l'experiència de la pèrdua, el trauma i l'erosió de la condició humana en un context de devastació i totalitarisme. El que més destaca en Claus i Lucas, - en una nova reedició d'aquesta trilogia condensada en un sol volum - és la capacitat gairebé antropològica de dibuixar l'ànima d'una societat europea ferida i fragmentada per obusos i bombes, i ser capaç de fer-ho a través d'un estil hiperrealista, directe i cru.
    Un viatge que transportarà a les lectores fins a una ciutat de províncies no identificada de l'Europa Central, fent-les particeps de la desesperança i el nihilisme de l'època, generant el dubte de fins a quin punt la història o part d'elles són reals o ficcionades (el llibre fou escrit a partir de les memòries infantils de Kristoff, exiliada a Suïssa arran de la intervenció de les tropes del pacte de Varsòvia per reduir la Revolució hongaresa el 1956.)

    En el primer llibre (El gran quadern), els petits germans bessons Claus i Lucas són deixats a càrrec de la seva àvia, una figura dèspota i a voltes entranyable amb un passat i present turbulent. Ambdós germans, que actuen com una unitat indivisible i complementaria, aprendran a autogestionar-se les misèries, a aconseguir per ells mateixos els mitjans per a la seva supervivència, a formar-se de forma autodidacta i a entrenar-se pel combat de la vida passant per sobre de les negligències i manca de cures que la seva pròpia àvia els hi imposa.
    La segona part (La prova), parteix de la separació física dels bessons i la vida a províncies que construeix a partir de llavors un d'ells, ja gairebé adolescent. De forma reposada, la pèrdua, la soledat o l'impacte en la salut mental són algunes de les temàtiques que Kristoff explora de forma implícita i magistral en la segona part d'aquesta trilogia.
    La tercera i última part, (La tercera mentida), intenta tancar el cicle narratiu i psicològic dels personatges, en un gir d'estil i de veus que des-ubica per moments a les lectores. Un final de llibre que trastoca la linealitat de la novel·la i que aporta un tancament circular a la història, resolent els dubtes i els fronts narratius oberts, gairebé a tall de thriller psicològic. Sense dubte la part més amarga i descarnada de l'obra.

    El guardem a l'estant dels imprescindibles. I també el trobareu aquí en català i aquí en castellà

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto