@ciutatinvisible: Jambalaia

Segons exposa la wikipedia: «la jambalaia és un plat molt típic de la gastronomia cajún. La seva base és l'arròs i els seus principals ingredients són pollastre, pernil cru, llagostins i molt pebre. (...) Sol ser un plat que resulta picant i que pot ser preparat amb un gust típicament fort, fent servir qualsevol combinació de carn de vaca, porc, pollastre, pernil, xoriço fumat o peix, normalment barrejat amb tomàquet». El mot jambalaia, doncs, invoca una barreja -aparentment insensata- d'espècies picants i matèries primeres; exactament el mateix concepte que proposa la segona «novel·la» d'Albert Forns. Amb un humor característic, en un joc de roman à clef  i els límits entre la ficció/autoficció, l'autor entrellaça un pintoresc sofregit de temes de la societat nord-americana contemporània (l'obesitat, els bars, els emprenedors, la cultura popular, els surfistes, l'individualisme, la masturbació, les paparres i la malaltia de Lyme, els centres comercials, l'alcoholisme...), a partir d'un escenari concret, el poble costaner de Montauk a New York, i un rerefons comú, la literatura i la metaliteratura. El relat, de textura jambalaiana, s'articula en torn una estança d'un estiu a una casa-residència per a joves escriptors al poble mencionat i les reflexions-obsessions creatives del protagonista -l'autor- en interacció amb els seus companys residents. El resultat final resulta una crònica aparentment inversemblant amb tocs d'humor hilarant, -Atenció amb les figures literàries, analogies i sinònims utilitzades per referir-se a la masturbació individual, com pelar-se el calçot, comptar bigues o gronxar-se la prunera-. On el narrador no dubte ni un minut en riure de les pròpies misèries i en despullar-se davant el lector, en un exercici -com diu ell mateix- d'onanisme literari.