Anarquismo personal y anarquismo social

Bookchin, Murray
Virus Editorial
2019
Virus Editorial reedita aquest incissiu i polémic assaig del nord-americà Murray Bookchin, autor d’intensa vida i obra, ecologista radical dissident de l’institucionalització dels verds, comunista desencantat reconvertit en anarquista. Bookchin, propulsor de les tesis de l’ecologia social i el municipalisme llibertari, gaudeix ara d’una d’influència creixent, donada en part per l’adopció dels seus planejaments per part de moviments i resistències globals com el confederalisme democràtic a Rojava (Kurdistan sirià).

Fent gala del seu caràcter i personalitat inconformista i arisca, Bookchin s’enfronta aquí amb el que ell anomena anarquisme personal i amb els que considera els seus màxims exponents; l’individualisme de Max Stirner i d’autors ubicats dins del corrent del post anarquisme nord-americà com Hakim Bey i la seva teoria de la Zona Temporalment Autònoma o amb el primitivisme de John Zerzan.
A estones, un Bookchin inclement i mordaç porta fins al terreny personal el seu afront amb aquests autors i els seu postulats i fa un combat de naturalesa essencialista i gairebé identitaria. Ridiculitza aquesta onada de moviments que es reivindiquen com a anarquistes i els hi dedica una llarga llista de crítiques i menyspreus, titllant-los d’artificis literaris postmoderns, hedonistes, individualistes, còmodes, descontextualitzats de tota dinàmica i herència de lluita i memòria col·lectives. Els redueix a meres aventures i capricis pseudo-revolucionaris de joves burgesos avorrits o d’egocèntrics yuppies amb les necessitats resoltes, considerant-los, en definitiva, moviments auto-complaents sense cap impacte sobre les estructures permanents de dominació. No hi troba en ells cap hipotètica potencialitat o complementarietat amb l’anarquisme social i s’enroca en ressaltar continuament aquesta dualitat “abismal”, desmuntant amb arguments històrics, demogràfics, antropològics i ambientalistes la influència i el potencial transformador d’aquestes teories.

A estones menors, Bookchin dona arguments i exemples històrics que conviden al debat i la reflexió sobre el rol que ha de jugar l’anarquisme com a eïna de lluita integrada en moviments d’autorganització, cooperació i emancipació col·lectiva. Un posicionament que queda recollit en el darrer capítol de valoració final, sens dubte el més lúcid i reposat, en el què detectem la preocupació gairebé existencial de Bookchin per recuperar les tesis i praxis de l’anarquisme social abans de que el capitalisme acabi amb tota vida humana i ecológica.

La reedició arriba prol·logada per Ruymán Rodríguez, militant anarquista gran canari. També inspirat per les tesis de l'anarquisme social, combatiu i de barri, Rodriguez es complementa amb Bookchin esgrimint la necessitat de que l'anarquisme es recomposi, reorganitzi el seu eix de prioritats, surti dels “salons”, “clubs de lectura” i espais d’autoconsum i recuperi la seva vocació col·lectivista, enfangant-se i arremangant-se juntament amb les més excloses i oprimides. Trobareu el llibre aquí