PELLS MORTES. A partir de quatre dones d’una mateixa
família, que pertanyen a quatre generacions diferents, l’obra
aborda la memòria històrica i, alhora, la memòria individual i
col·lectiva —íntima i familiar— de totes elles. Un cor de veus
en femení que dialoga, s’enfronta i lluita per aprofundir en
una recerca vital que els ha de permetre viure el present per
poder gestionar el futur: el seu i el de les que vindran.
QUAN ELS ARBRES ENCARA FEIEN OMBRA. La Remei és
gran i viu sola. Un matí rep la visita d’una jove del seu barri.
Arran de la visita, el present i el passat, el pas del temps, el
ressò de moments viscuts, silencis i culpes es donen cita al
seu menjador. A poc a poc, davant dels nostres ulls, es va esgranant
la vida de la Remei: veiem el seu barri, les dones que
l’envolten i descobrim finalment el perquè de la seva soledat.
