«Patidora i gran com el segle del qual és una expressió perfecta, el segle XIX, així és com veig la figura espiritual de Richard Wagner. Me l’imagino amb els trets fisonòmics plens d’arrugues, sobrecarregat amb totes les seves pulsions, i gairebé no sé diferenciar l’amor per la seva obra, un dels fenòmens extraordinaris més qüestionables, ambigus i fascinants del món creatiu, de l’amor pel segle que omple la major part de la seva vida, aquesta intranquil·la vida amoïnada, angoixada, obsessionada i incompresa, que acaba en la glòria de la fama mundial».