Anno domini 1525, el món es troba al caire de l?abisme. Els senyals de l?apocalipsi són inabastables: els set pecats capitals han esdevingut la norma entre els prelats de tots els ordes i rangs; el capital moral de l?Església, que durant mil anys s?ha ocupat de l?estabilitat social d?Occident, ha quedat fet miques. Roma, la ciutat santa, s?ha convertit en Babilònia; l?Anticrist seu a la cadira papal; reis i emperadors es lliuren a matances gegantines, mentre catàstrofes, epidèmies i fam colpegen el poble, feble i abandonat. Arreu hi ha transformacions econòmiques i socials radicals. L?equilibri, que s?ha mantingut durant segles sobre una societat basada en la propietat i l?economia feudals, trontolla. El poder econòmic dels patricis urbans, el qual en gran part es fonamenta en el comerç i les finances, amenaçava tant els petits comerciants, artesans i minaires com el domini polític de la noblesa i el clergat. En l?intent d?oposar-se al canvi, els senyors carreguen el «poble menut» amb cada cop més impostos i, amb el seu comportament arbitrari i rapinyaire, sacsegen un equilibri secular. La desesperació dels oprimits els porta una vegada i una altra a aixecaments espontanis, parcialment violents. Tant si són violents com pacífics, la resposta dels senyors és sempre la repressió brutal, cruel i despietada. Els poderosos estan impertorbablement convençuts que el seu ordre del món és l?únic just i volgut per Déu. Però cap ordre és etern. Aquesta és la història de la més gran i més profunda de les revoltes de l?edat moderna.
