La llengua estrangera és una novel·la ambiciosa i captivadora sobre l art, la memòria i l ombra allargada de la violència colonial; sobre el llenguatge com a força capaç de desestabilitzar i transformar el món.
Amb una prosa de gran força poètica, el llibre combina la crònica íntima, la novel·la històrica i la imaginació política per construir una obra polifònica i valenta que confirma Brais Lamela com una de les veus joves més singulars del nostre panorama literari.
Dos joves s’endinsen en una terra estranya per buscar un antic assentament colonial. Fugen dels incendis, es refugien en hotels perduts a la selva, i entre ells es va tramant una intimitat fràgil, travessada per la sospita que cada paraula pugui signifi car el contrari del que sembla.
A partir d’aquest viatge, Brais Lamela desplega un món narratiu expansiu i singular en què diverses veus, temps i relats s’entrellacen: les cartes ansioses d’un viatger a l’altra banda de l’Atlàntic, una nit d’insomni sostinguda per la lectura en veu alta i, com un cor subterrani, un grup d’estàtues espoliades.
