Gal Beckerman exposa en aquesta obra una filosofia, traça una història i serveix com a guia per als qui se senten indignats i angoixats. El llibre se centra en aquells individus que, al llarg de la història, han dit «no» a les forces opressives. El terme «dissident» prové de la paraula llatina dissidens, que literalment significa «seure a part». Aquesta posició es crea quan un individu d'un tipus particular es troba amb una pressió concreta.La dissidència és, principalment, «una manera de ser», i no només un moment d'acció. El nucli de la mentalitat dissident es redueix a una pregunta instintiva i essencial: «Puc viure amb mi mateix?». Si la resposta és negativa, l'individu es nega a mentir o a inventar excuses, fins i tot quan la seva vida depèn d'això.
Aquesta obra examina les vides d'aquells que han aconseguit viure en la veritat, tot i que la disidència no és inherentment virtuosa, ja que representa una negativa a conformar-se i una decisió de parlar quan el silenci seria més segur. A través de les històries d'Osip Mandelstam, que es va negar a suprimir la seva visió de la monstruositat del dictador Stalin a través d'un poema, o d'Alexei Navalny, que va tornar a Rússia malgrat saber que podria morir, l'autor busca entendre el caràcter coherent d'aquesta «estranya personalitat».
Aquest llibre és una crida a aprendre dels dissidents del passat i del present per entendre com resistir i preservar la llibertat i la possibilitat individual.
