Nit rere nit i des de múltiples espais com carrers, oficines, comissaries, hospitals, i plataformes digitals els professionals que responen al tràfic sexual tradueixen polítiques en pràctiques i decideixen, qui mereix ajuda i quina ajuda és possible donar. A partir d’una investigació etnogràfica realitzada entre 2020 i 2024, fonamentada en observacions de camp i trenta-dues entrevistes amb agents, treballadors socials, personal sanitari, advocats i personal d’ONG, l’autora revela els rituals quotidians, les petites eines i els judicis interns que construeixen o trenquen la confiança amb les dones migrades afectades pel tràfic sexual.
Mitjançant tres lents analítiques –la burocràcia de primera línia, la construcció de la «víctima ideal» i la interseccionalitat– el llibre mostra com factors com la cultura, la condició migratòria, el gènere, les ideologies i les pressions institucionals modulen l’accés als serveis i la qualitat de la protecció. L'autora ens acompanya a veure les tensions i complexitats presents dins del sistema de protecció a víctimes de tràfic sexual: la discrecionalitat professional que pot adaptar l’ajuda a cada cas, i alhora crear desigualtats; l'art complexa de navegar les creences culturals i les diferències lingüístiques; i la fragilitat de la confiança en contextos marcats per l’estigma i la por.
Aquest llibre ofereix eines i preguntes pràctiques per a professionals, responsables polítics i activistes que volen millorar la resposta antitràfic: recomanacions per a formació, coordinació interinstitucional i pràctiques de carrer que prioritzen la seguretat i l’autonomia de les dones. És una lectura essencial per entendre com es fa política en la proximitat i per repensar com la societat identifica, protegeix i acompanya les persones que han viscut l’explotació sexual.
