El millor McEwan: un enginyós joc literari que aborda les passions i pulsions humanes.
Any 2119. Al planeta hi ha àmplies zones inundades com a conseqüència d’un accident nuclear. Els habitants d’aquest futur distòpic miren amb fascinació els albors del segle XXI, una època –a ulls seus– d’esplendor cultural. Així ho creu Thomas Metcalfe, un investigador acadèmic, de tarannà solitari, que indaga què va passar en un acte social celebrat el 2014 conegut com el Segon Sopar Immortal.
És el segon perquè als annals literaris figura amb aquest nom una reunió anterior, la que el 1817 va reunir William Wordsworth, John Keats i Charles Lamb, entre altres llumeneres de l’època. La segona la van convocar el prestigiós poeta Francis Blundy i la seva esposa Vivien. A la vetllada, el Francis va llegir davant dels assistents el poema «Una corona per a la Vivien».
Aquest poema, del qual no es conserva cap còpia, és l’epicentre de les recerques d’en Thomas, perquè els seus versos contenien un secret que, si es desxifrés, podria proporcionar claus sobre el passat que investiga. Què va passar amb el poema? El va destruir la Vivien? Contenia alguna pista que pogués incriminar algú? Com era en realitat la relació entre el Francis i la seva esposa, celebrada en aquell poema concebut com un regal d’amor?
Amb ecos de Foc pàl·lid de Nabokov, Ian McEwan ha confeccionat un joc literari implacable. Una novel·la que és un exercici d’alta literatura, una obra mestra de maduresa i plenitud.
