«Els captaires no treballen, es diu; però, aleshores, ¿què és treballar? Un manobre treballa fent servir un pic. Un comptable treballa sumant xifres. Un captaire treballa estant-se al carrer plogui o nevi, víctima de les varius, contraient bronquitis cròniques, etc. És un ofici com qualsevol altre; completament inútil, esclar, però molts oficis reputats són també completament inútils.»
Després de cinc anys de servei a la Policia Imperial Britànica a Birmània, el jove Blair torna a la metròpoli amb una determinació: abandonar la seguretat i els diners d’una feina que li sembla denigrant i convertir-se en escriptor. Sense ni cinc a París i Londres és la narració dels estratagemes que va idear per sobreviure i la descripció des de dins del lumpenproletariat urbà a les portes de la depressió econòmica del 1929.
