La història de la humanitat és una història de migracions, però
els discursos que trobem al voltant d’aquest fenomen avui sovint
ens en fan en un retrat negatiu. Les persones migrants i racialitzades
—i les seves descendents— estan cada cop més al centre
del debat polític. I la major part del temps ho estan de la pitjor
manera possible: sense poder oferir la seva veu, sense subjectivitat
i instrumentalitzades.
Els debats parlen d’unes persones “altres” fonamentalment diferents
d’un “nosaltres”, de com fer perquè s’integrin, dels reptes
que suposa la “seva” cultura, de si l’encaix és o no és possible. Molt
poc sovint parlen dels drets, les llibertats, els desitjos o les expectatives
de les persones migrants. Segurament tindrà a veure amb
el fet que molt poc sovint és a aquestes persones a qui s’escolta
com a expertes en la matèria.
