L’actual municipi de Barcelona aplega una desena d’antics ajuntaments (Barcelona, les Corts, Gràcia, Horta, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals, Sants, Sarrià i Vallvidrera) i diverses porcions de quatre termes veïns (l’Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i el desaparegut Santa Creu d’Olorda). La història de la conformació territorial de l’actual municipi de Barcelona és, doncs, ben complexa.
La cartografia és la base principal d’aquest treball, però l’estudi de la delimitació territorial porta associada també la cerca de fites i de creus de terme, les referències als ritus de benedicció de cases i terres, l’estudi de les temptatives segregacionistes, dels plets pels topalls de les demarcacions i, en particular, de la documentació que conté la toponímia antiga de muntanyes, rieres i paratges.
La continuïtat física de la trama urbana actual ha dissimulat força les antigues línies divisòries entre uns municipis que, en la majoria de casos, van tenir història pròpia durant segles, fins a les agregacions produïdes el 1890 (Vallvidrera a Sarrià), 1897 (sis municipis a Barcelona), 1903 (Horta) i 1921 (Sarrià). Tanmateix, el sentiment diferenciat perdura en bona part d’aquests antics municipis, i l’estructura en districtes hi té una clara connexió conceptual.
