El 7 d'octubre de 2023 i la invasió de Gaza que va seguir van deixar al descobert tot el que feia anys que s'esquerdava en silenci. Un estat incapaç de protegir els seus propis ciutadans. Una societat partida entre teòcrates messiànics i liberals selectius. Un projecte polític que perd legitimitat arreu del món mentre perpetra, en directe i davant de tothom, un genocidi.
Ilan Pappé, un dels historiadors més rigorosos i compromesos sobre la qüestió palestina, escriu aquest llibre amb la convicció que el col·lapse de l'Estat d'Israel com a projecte sionista no és una hipòtesi sinó que ja ha començat. Les escletxes en els seus fonaments –la fractura interna entre l'anomenat «Estat d'Israel» laic i l'«estat de Judea» messiànic, l'aïllament internacional creixent, l'hemorràgia econòmica i demogràfica, la pèrdua de suport entre les comunitats jueves de tot el món– no admeten dubte.
El que fa Israel a l'abisme diferent de tants altres llibres sobre el conflicte és que s'atreveix a imaginar el després, el que ell anomena les vuit petites revolucions: en l'organització política palestina, en la justícia transicional, en el dret de retorn dels refugiats, en el futur dels assentaments il·legals, en la reconnexió amb el món àrab i en la redefinició de la identitat jueva fora del sionisme; que podrien convertir el col·lapse de l’Estat d’Israel en una oportunitat real de reconciliació.
El llibre acaba amb un exercici de ficció: un diari personal futurista que ens porta per una Palestina post-Israel on musulmans, cristians i jueus conviuen com a ciutadans iguals. No és un somni, com diria Pappé: és una necessitat.
«Mai hi havia hagut tanta solidaritat internacional amb Palestina com ara. Pot estar arribant el “moment sud-africà” del règim sionista.»
—Jorge Ramos Tolosa, del pròleg
«Israel a l'abisme d'Ilan Pappé és una obra mestra, de lectura imprescindible per a tothom qui vulgui entendre la desintegració del projecte sionista i les seves conseqüències. Pappé, un dels principals especialistes en el conflicte Israel-Palestina, ha escrit una sèrie de llibres fonamentals i trencadors. Aquest no n'és cap excepció.»
—Chris Hedges, periodista guanyador del Premi Pulitzer i exdelegat del New York Times a l'Àsia occidental
«Un pla de futur valent, de principis inqüestionables i sorprenentment optimista.»
—Publishers Weekly
«Com un enginyer d'estructures que examina un edifici en ruïnes, Pappé assenyala les escletxes fatals en els fonaments de l'Estat d'Israel que s'eixamplaran El 7 d'octubre de 2023 i la invasió de Gaza que va seguir van deixar al descobert tot el que feia anys que s'esquerdava en silenci. Un estat incapaç de protegir els seus propis ciutadans. Una societat partida entre teòcrates messiànics i liberals selectius. Un projecte polític que perd legitimitat arreu del món mentre perpetra, en directe i davant de tothom, un genocidi.
Ilan Pappé, un dels historiadors més rigorosos i compromesos sobre la qüestió palestina, escriu aquest llibre amb la convicció que el col·lapse de l'Estat d'Israel com a projecte sionista no és una hipòtesi sinó que ja ha començat. Les escletxes en els seus fonaments –la fractura interna entre l'anomenat «Estat d'Israel» laic i l'«estat de Judea» messiànic, l'aïllament internacional creixent, l'hemorràgia econòmica i demogràfica, la pèrdua de suport entre les comunitats jueves de tot el món– no admeten dubte.
El que fa Israel a l'abisme diferent de tants altres llibres sobre el conflicte és que s'atreveix a imaginar el després, el que ell anomena les vuit petites revolucions: en l'organització política palestina, en la justícia transicional, en el dret de retorn dels refugiats, en el futur dels assentaments il·legals, en la reconnexió amb el món àrab i en la redefinició de la identitat jueva fora del sionisme; que podrien convertir el col·lapse de l’Estat d’Israel en una oportunitat real de reconciliació.
El llibre acaba amb un exercici de ficció: un diari personal futurista que ens porta per una Palestina post-Israel on musulmans, cristians i jueus conviuen com a ciutadans iguals. No és un somni, com diria Pappé: és una necessitat.
