L’estiu de 1936 a moltes persones els va canviar la vida. Margalida Pomar va viure el que varen provocar tots aquells que d’una manera o altra varen donar suport a la barbàrie feixista. Ella no formava part d’aquest grup i la varen fer patir, però va tenir el coratge de deixar escrit, en un castellà impecable, el que va viure a Felanitx els quaranta dies que el seu marit, detingut pels falangistes, va estar empresonat a Palma. Un diari escrit des del sentiment, amb una reflexió intel·ligent i raonada d’una dona valenta.
