Aquest buit que sentim davant la pèrdua, ¿és realment un buit? A través de l’observació atenta de la natura i de les emocions humanes, Marta Coll mira de desxifrar els misteris que ens conformen.
L’autora es deixa endur per aquest procés de recerca, guiant-se per la intuïció i el flux de la paraula, per anar descomposant, capa a capa, el pòsit que deixa en nosaltres allò que ha deixat de ser-hi.
Amb un llenguatge senzill i, alhora, d’una gran profunditat, els poemes de Niu de dols posen en qu¨estió la dicotomia aparent entre el no res i el tot, per arribar a la única conclusió possible: és justament en l’acceptació del buit que trobem la plenitud.
