Aquest llibre ofereix una història social dels espais de memòria vinculats a la Guerra Civil i la lluita antifeixista a Barcelona entre el final del franquisme i l’inici del segle xxi. A través de l’anàlisi de commemoracions, monuments, marques territorials i disputes simbòliques, s’examina com diferents col·lectius —institucionals i civils— han intentat disputar el relat del passat en l’espai urbà.
Des de la persistència dels aparells commemoratius del franquisme fins al sorgiment del moviment memorialista, l’estudi mostra les tensions entre història, memòria, oblit i poder. Lluny d’entendre els espais de memòria com a llocs estàtics, aquest llibre els aborda com a escenaris en conflicte, subjectes a resignificacions, apropiacions i resistències, on s’entrecreuen polítiques urbanes, disputes ideològiques i demandes socials.
