Les memòries de Jaume Martínez Vendrell expliquen amb tota mena de detall la formació de la primera organització antifranquista. Aquesta organització va ser la primera que des de l’interior després de la caiguda de 1939 va organitzar la resistència, va facilitar documentació falsa i va amagar companys perseguits, i a partir del 26 de juliol de 1939, amb els independentistes escapats dels camps de concentració francesos i la seva entrada a l’interior, va engegar els passos de frontera que utilitzarien durant tota la Segona Guerra Mundial.
Aquesta unitat independentista, signada a París el 4 de maig de 1940 sota el nom de l’Organització, al cap de dos anys va iniciar la secció militar, i a partir de 1943 va convertir-se en el Front Nacional de Catalunya.
Va organitzar les rutes d’evasió de persones perseguides pel nazisme i més tard soldats aliats, va fer tasques d’informació i espionatge per als governs que combatien el feixisme, va imprimir premsa clandestina, va dur a terme accions de tota mena en la Catalunya més negra dels primers anys del franquisme... Tot perquè, un cop vençut Hitler i Mussolini, Franco també fos enderrocat. Aquest esforç no va servir, però, perquè la comunitat internacional actués.
Martínez Vendrell –com centenars de persones– va viure en carn pròpia el règim de terror franquista amb la seva detenció i empresonament, tot just quan el somni de recuperar la llibertat començava a esvair-se amb els primers embats de la Guerra Freda.
Aquesta obra és un testimoni de primera mà per conèixer l’acció d’aquella gent que, després d’una guerra i dels camps de concentració, no va dubtar a continuar jugant-se la vida per eliminar el feixisme en una nova guerra i sota la dictadura.
