Com diu Adrià Targa al seu pròleg, La nova joventut “és un llibre sobre tot allò que una tarda morí amb les bicicletes. Aquesta tarda no va acabar de morir mai: Pasolini va reescriure aquest llibre durant tota la seva vida. Com el lector trobarà en les notes de l’autor mateix i del traductor, aquest el llibre va anar creixent amb ell, transformant-se de la mateixa manera que transformem el relat de la nostra vida a
mesura que anem creixent. Tot plegat, diversos estadis d’idealització d’una infància i adolescència al Friül. Per al jove Pier Paolo, aquells estius són potser l’únic punt fix i inamovible de la seva primera formació sentimental.”
La traducció —acurada, magnífica—de l’Eloi Creus és la primera al català d’un text de Pasolini escrit en furlà.
