Com escriure ficció després d’un genocidi i, en especial, sobre un genocidi? Quin mirall cal superar per veure més enllà dels dimonis propis? Quin és el rol de l’escriptor africà? I com s’enfronta al dilema d’escriure en una llengua que no és la seva? Hi ha espai per a un pensament decolonial que impregni la literatura, però també els discursos quotidians dels africans i les africanes? I què dir-ne de la migració clandestina? O de la memòria històrica d’un país com el Senegal, tan ric al segle XX en personalitats complexes i d’una erudició brillant, com per exemple Senghor i Cheikh Anta Diop?
Un assaig calidoscòpic on Boubacar Boris Diop travessa les qüestions amb la premissa, sincera i no sempre fàcil, d’interrogar-se a si mateix per compartir dubtes i dolors, records i esperances.
