En l’assaig Responsabilitat personal sota la dictadura, publicat el 1963, Hannah Arendt reflexiona sobre l’actitud, l’obediència i la responsabilitat personal en temps de règims totalitaris. A partir de la seva experiència i com a testimoni en el judici d’Adolf Eichmann, Arendt aborda una qüestió fonamental: fins a quin punt els individus poden i han de pensar per si mateixos quan es troben sotmesos a un sistema dictatorial?
L’autora desafia la idea que en un sistema repressiu tothom és culpable per defecte, argumentant que, quan la culpa es reparteix indiscriminadament, en realitat ningú no ho és. Així, Arendt ens adverteix del perill de substituir el pensament crític per una obediència cega i per la cooperació. Ens recorda que la responsabilitat no desapareix, sinó que recau sobre aquells que encara són capaços de jutjar i actuar segons la pròpia consciència.
Amb una mirada lúcida i incòmoda, aquest assaig és una reflexió imprescindible sobre la necessitat de preservar la responsabilitat personal fins i tot en els contextos més adversos.
