Fa massa temps que les representacions de l’acció climàtica als principals mitjans de comunicació són blanquejades, rentades en verd i diluïdes per fer-se compatibles amb el capitalisme. Vivim en un sistema opressiu, generador d’ecoansietat i consumista, amb conseqüències ambientals que paguen les masses.
Ara ja sabem que netejar les destrosses no és suficient, i que els governs no estan preparats per gestionar els desastres naturals que també arriben a casa nostra; les catàstrofes climàtiques han deixat de ser notícia només a països llunyans.
Amb tot, la veu de Mikaela Loach és optimista: ser conscients de la importància de la lluita pel canvi climàtic ja no és una posició tan radical. La justícia climàtica ofereix una possibilitat real cap a la igualtat i l’alliberament col·lectiu i aquest text reflexiona sobre qüestions fonamentals que sovint són apartades del debat: justícia social, desigualtat econòmica, repercussions irreparables en països que pràcticament no contaminen, racisme, capitalisme i colonialisme, i migracions climàtiques.
A No és tan radical trobem propostes per abordar els reptes del futur amb esperança des d’una perspectiva fresca, antiracista i interseccional.
