Lírica de consum són cinquanta poemes encadenats formen una massa densa en què conviuen temes vitals, artístics i de pensament. El llibre més personal, i estripat, d’ Escoffet. Una constel·lació, alhora íntima i política, marcada per la mort i la presència de les fatalitats que van més enllà de la intuïció. Uns poemes que construeixen un rastre, llegir-los és reconstruir-ne el trajecte, endinsar-se en una illa d’atreviment profanat.
Eduard Escoffet (Barcelona, 1979) ha dirigit, durant molts anys, la seva tasca creativa cap a la poesia sonora i el recital en directe, amb recitals arreu d’Europa, Amèrica i també a la Xina i Sud-àfrica. Ha publicat els llibres de poesia Gaire (2012), El terra i el cel (LaBreu Edicions 2013, publicat en castellà el 2018 amb el títol de Suelo y cielo) i Menys i tot (LaBreu Edicions, 2017), a banda del llibre d’artista Estramps amb Evru (2012) i el pòster-poema Plançó (premi Carles Hac Mor, 2021). El 2022 va aparèixer a l’editorial italiana Argos el llibre Cuciture, una antologia dels seus poemes publicats fins aleshores amb traducció a l’italià a càrrec de Nancy De Benedetto i Lello Voce. El 2023 va publicar el disc de poesia sonora i improvisació vocal Bastida (editat per Erratum i Sonhoras). Amb la banda d’electrònica Bradien, amb la qual va col·laborar entre 2009 i 2016, va publicar els discos Pols (2012) i Escala (2015). Actualment és membre del grup Barba Corsini, amb el qual va publicar el 2021 el disc Un nou incendi.
És autor amb Gianluca Abbate del film en realitat virtual Cos endins (Itàlia, 2019) i de la peça Ode to the Walking Class per al grup vocal alemany Sprechbohrer, estrenada a Berlín al juny de 2022. També el 2022 va estrenar a Barcelona l’acció sonora per a cassets Utopia i esclavatge (peça per a 25 veus mecàniques), i el 2023 va presentar al CCCB la instal·lació Eco i l’oracle, desenvolupada amb intel·ligència artificial. Aquell mateix any va presentar l’exposició doble Creixement i decreixement de Howard Roark a The Green Parrot i Chiquita Room (Barcelona).
