Les històries de Situacions insulars les protagonitzen dones com illes, rodejades de no-res. Abocades al somni, a la desesperació o a la perplexitat, s’interroguen i ens interroguen sobre la incomunicació de l’ésser humà.
Amb una prosa que flueix imparablement, Carme Guasch ens fa anar de la sorpresa a l’humor, del lirisme poètic al realisme d’allò més quotidià, passant per la ironia i una soterrada crítica social, i aconsegueix que les heroïnes (o antiheroïnes) d’aquestes narracions provoquin la complicitat del lector i s’hi acostin impúdicament per reclamar l’engruna d’atenció que exigeix la seva solitud.
