Harriet Jacobs, esclava nord-americana, va ser, des de l'adolescència, objecte de l'implacable assetjament sexual de l'amo, fins que va fugir al Nord el 1842. Les peripècies de l'experiència, algunes tan extraordinàries que desafien la credulitat (d'una veracitat, però, certificada pels nombrosos estudis sobre la figura i l'obra de Jacobs), mostren els horrors de la condició esclava agreujats per la condició femenina. Més enllà del valor documental i testimonial, el llibre de Jacobs sobresurt (al costat de la Narració de Frederick Douglass), entre els milers de memòries escrites per esclaus fugitius, com a obra mestra de la literatura americana. És, d'altra banda, l'única autobiografia d'esclaus fugitius que aborda en primera persona i exposa de manera central i frontal els abusos sexuals que patien les dones esclaves, i reclama, per a totes les dones, la lliure disposició del cos. Harriet Jacobs (1813-1897) va ser una escriptora i activista afroamericna, coneguda sobetot per la seva obra autobiogràfica, un esplèndid testimoni literari de la lluita d'una esclava negra per la llibertat i la dignitat. Un cop lliure, després d'una fugida gairebé increïble, es va convertir en una de les veus més importants de la lluita contra l'esclavitud als Estats Units i a favor de la igualdat tant de les races com dels sexes.
