Aquests Planys de Menó per Diòtima són, al meu entendre, el resum de totes les intencions poètiques de Hölderlin: l’enyorós del cel, que ha conegut gràcies a l’amor i que per l’amor només pot tornar a recobrar. Tot això dit amb una al·lusió constant als beneficis de la Naturalesa: al seu moment d’adversitat, a la fruïció de l’alegria primaveral —potser coincidint amb el Schiller de die grüne Stunde, que jo vaig prendre per títol del meu primer recull de poemes— i a la seguretat de no esser vençuts pel Nord enemic, mentre poguessin, els amants, somriure, plens del seu déu, amb la tranquil·litat dels qui se senten satisfets en la mútua identificació.
de la nota de Jaume Vidal Alcover
