Ñuka hatun yayatami uyarkani… (quítxua)
He sentit dir als meus avis…
La regió d’Imbabura, al nord de l’Equador, és l’escenari d’una estranya cerca. Un gegant, simpàtic i somiador, busca un llac a la seva mesura per poder banyar-se. Aquest mite quítxua ens convida a viatjar pels Andes i a prendre altura per descobrir les seves muntanyes, volcans i llacs.
Del pròleg de Gustavo Puerta Leisse:
«Si el mite s’ocupa de l’origen de coses excepcionalment belles és, precisament, perquè aquesta bellesa ens sobrepassa, generant en nosaltres certa intranquil·litat. Un paisatge muntanyós, el cel estelat, l’amplitud de la mar, un volcà en erupció… són tant font d’assossegat plaer de la meditació com de temor reverencial. I és que, quan els contemplem, prenem consciència de la insignificança que som, però, també, del fet que som capaços d’apreciar la seva bellesa i, per tant, podem sentir-nos partícips d’aquesta grandesa.
La lectura de El gegant del llac ens posa en contacte amb un mite i, en particular, amb aquesta bellesa que l’origina i que, alhora, el relat encarna. És un llibre que parla del que és bell i que, a més, és bell.»
