«Ets una coseta petita i has d’aprendre a lluitar.» La Swiv s’ha pres el consell de l’àvia massa literalment i ara està expulsada de l’escola. La mare està embarassada i no ha deixat de treballar, així que l’àvia serà l’encarregada de la formació de la Swiv i ho farà amb una educació molt particular. La Swiv aprèn matemàtiques amb un trencaclosques amish o com es cava una tomba a l’hivern, i amb l’àvia emprenen un nou projecte vital, amb què es proposen explicar les seves vides escrivint cartes que mai enviaran.
Els mètodes de l’àvia potser són poc ortodoxos, però s’ha enfrontat al pitjor de la vida amb un esperit rebel i independent, i això és el que espera transmetre a la seva neta. El seu temps s’està acabant. La salut li falla i el nou nadó està a punt d’arribar: podrà inspirar, l’àvia, aquesta flama en la Swiv i assegurar-se que no s’apagui mai?
Commovedora, hilarant i profundament viva, Que no s’apagui la flama és una carta d’amor a les mares i les àvies, i a totes les dones que encara lluiten —dolorosament i feroç— per una manera de viure independent, amb les seves pròpies normes.
