«Els amfibis són capaços d’avançar per terra i per l’aigua. En els dos àmbits s’hi troben com a casa i com el peix a l’aigua. La poeta, talment una amfíbia de les paraules i dels pensaments, ens fa viatjar de la realitat cap als somnis, entre el seu jo quotidià i el seu jo literari. Les pàgines d’Amfíbia porten incrustats el dolor, el sofriment, l’enyor, el desamor, el silenci, l’absència, la nit i la mort. Però també l’amor, l’alliberament, els somnis, les quimeres, el renaixement i la transformació interior.» Del pròleg de Quirze Grifell.
