Després d’una llarga trajectòria dedicada a la sociologia de la religió, Joan Estruch ens ofereix un llibre de memòries sobri i intens. Hi explica el seu arrelament al si d’una família protestant, el seu acostament al catolicisme i la seva aposta per l’ecumenisme, els seus estudis a la Universitat de Barcelona i a Lovaina, la seva iniciació a la docència i la recerca universitàries, la seva dedicació a la traducció… Estruch és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona des dels temps que era a Sant Cugat del Vallès (1971) i fins a la seva jubilació (2013). Això li permet explicar la universitat per dins, amb les seves grandeses i també les seves misèries, entre les quals destaca la creixent burocratització de la institució universitària.
El llibre permet també conèixer de primera mà les principals aportacions de Joan Estruch a la sociologia de la religió, la disciplina acadèmica de la qual és el gran referent a Catalunya. Estruch polemitza amb alguns hàbits de la sociologia tradicional (com ara les enquestes d’opinió) i explica la metodologia emprada en el seu acostament a alguns dels temes que li han interessat com a investigador: el suïcidi, l’Opus Dei, la diversitat religiosa de Catalunya o el monacat femení contemporani.
