Primavera, de Jacint Verdaguer, és la segona edició revisada de La Pomerola. Primavera, que substitueix la primera de 2013 a OCEC. Ara partim del text d'un manuscrit al·lògraf localitzat el 2019 en el fons Francesc Matheu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que demostra, sens cap dubte, que Verdaguer el 1896 va presentar el poema -amb el títol Primavera- als Jocs Florals de Barcelona, on obtingué una menció honorífica a la Flor Natural, fet silenciat, ja que només consta a les actes no publicades del certamen. Editem, en aquest volum, la darrera versió coneguda d'aquesta remarcable composició no publicada per Verdaguer ni pòstumament pels marmessors ni per Matheu que en guardava la còpia. Més de cent anys hem hagut d'esperar per conèixer l'últim poema llarg verdaguerià, escrit a 51 anys, en ple conflicte, amb el qual volia provar la seva plena capacitat creativa. A 125 anys de la participació als Jocs, publiquem Primavera, que té un evident fons autobiogràfic -el vell trobador torna a la masia de la seva infantesa on ja ningú no el coneix i conta com, dalt la Pomerola, visqué l'èxtasi inicià
