Somriures secrets, petits plaers quotidians, coses que et mouen, espais de llibertat individual, passions... cada vegada sorgien paraules diferents. La idea es que pensaren en aquelles petites o grans coses i que escrigueren un text en la seua llengua mare sobre elles, o com jo deia, ?una itaca?.
... Vaig passar hores amb elles, les llegia, les ordenava, jugava amb les pauses, buscava quines eren les paraules que es quedaven amb mi, quines imatges m?evocaven... i jugant, jugant van començar a aparèixer una mena de poemes visuals. No hi havia més regles que seguir la intuïció del moment, deixar-se captivar pels suggeriments i la imaginació i, sobretot, divertir-se.
