Durant molt temps, Joan Maragall (1860-1911) va ser el poeta de l'amor fidel i dels paisatges catalans. Encara ara, per a molta gent, només és un nom de carrer a molts pobles del país, el protagonista d'innombrables plaques i làpides i baixos relleus amb una vaca cega, i uns poemes per memoritzar a les escoles. Però els nombrosos estudis que s'han anat realitzant han permès descobrir, també, un poeta amb un món imaginatiu poderós i un periodista que, mostrant una consciència cívica impressionant, va tenir un pes innegable a la seva societat. Creiem, de tota manera, que encara hi ha aspectes d'aquest autor que queden per conèixer i amb aquest llibre volem contribuir-hi. Ho fem a través de textos escrits per contemporanis que el van tractar: amics com Antoni Roura; joves admiradors que esdevindran autors importants dins del cànon de la literatura catalana com Josep Carner o Josep M. de Sagarra, o autors incipients que abandonaran la seva carrera literària, però que es consideraran sempre deixebles seus, com Gaziel, Josep Pijoan o Francesc Pujols. I, és clar, Clara Noble, la seva dona.
