Aquestes cent cinquanta peces periodístiques evoquen fidelment l’actitud, l’estil i les formes de Ramon Barnils, un periodista nascut en la derrota i educat en la dictadura, però que lluny de rendir-se va erigir-se, potser sense pretensió de fer-ho, en un incansable lluitador per la llibertat amb la lletra com a única arma per a defensar la democràcia i la justícia [...].
En la lectura dels seus articles, més enllà de l’anàlisi crítica —necessàriament crítica— dels fets i dels seus protagonistes, quan a vegades era una veu que deia allò que els altres no s’atrevien a dir o a escriure, també sobrevola un vector clau per a entendre Ramon Barnils: la necessitat de recuperar l’autoestima catalana des del periodisme. Amb un estil molt personal i una acuradíssima selecció de les formes i del lèxic, el seu periodisme enllaça amb l’articulisme lliure, agosarat, que va brillar durant els anys de la Catalunya republicana.
