La veritat sobre la llum, d’Auður Ava Ólafsdóttir, tracta de famílies. En la de la protagonista, l’ofici es transmet de generació en generació: són llevadores. La vida de la més jove transcorre entre l’hospital de Reykjavík, on ha assistit prop de dos mil parts, i el pis que li ha deixat en herència una tia-àvia.
S’acosta un huracà per Nadal, l’època de l’any en què el dia dura sis hores. La casa esdevé un lloc estratègic, els papers que la tia-àvia guardava als armaris esdevenen companys de convivència. Parlen de llevadores que travessen tempestes de neu per acollir nounats, de balenes que s’ajuden en els parts, de la superioritat de les ovelles sobre els humans, del gran viatge de la foscor a la llum. Mentrestant, al pis de sobre, un turista australià subjugat per les aurores boreals ignora l’amenaça que s’acosta.
Escrita amb tanta llibertat com vagabundeja el pensament de les seves heroïnes, La veritat sobre la llum és la setena novel·la d’una autora traduïda arreu del món, i ara per primer cop en català. L’originalitat amable i hospitalària de la seva obra conviu amb una visió austera de la vida: néixer, morir, i entremig unes quantes tempestes.
