Any 1946. Barcelona. En Miquel Riera viu atrapat a la postguerra, en una batalla interna constant: el seu interior li diu que lluiti, que denunciï el feixisme i la censura del diari pel qual treballa, però el seu instint de supervivència i els seus traumes el confonen en una xarxa més de periodistes adherits al règim.
Més un supervivent que un heroi, en Riera regala al lector les seves vivències, les de la seva família, les de la seva època, les d’uns anys de terror i fam en què els camins estaven marcats: fugir, lluitar o ser confós entre la multitud com un més.
Esther Garrido
llicenciada en Periodisme a la Universitat Rovira i Virgili. Va treballar al Diari de Tarragona, on va exercir la seva funció principalment a l’àrea social. Li resulta senzill connectar amb les persones i les seves històries, i en part per aquest motiu es va convertir en escriptora. D’alguna manera, al cap i a la fi, havia de trobar la forma d’alliberar tants sentiments, mons, escenaris i vivències, pròpies i alienes.
El 2020 va ser guardonada amb el premi internacional de relat breu Voces del Alma, del Grupo de Escritores Argentinos.
L’any 2019 va quedar finalista al concurs de contes Relats d’Escola, de l’Editorial Silva i l’Ajuntament de Constantí.
