Un home dels Reguers, al terme municipal de Tortosa, truca un dilluns a la redacció del Setmanari L’Ebre per a dir que ell sap exactament on està enterrat el cos del guerriller aragonès Francisco Serrano Iranzo, l’últim company del mític la Pastora, una volta tots dos van decidir desertar de l’Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón (AGLA) del maquis, fa setanta anys.
Este fet desencadena l’interès gairebé obsessiu del director del periòdic per a propiciar-ne l’exhumació, a iniciativa del Govern d’Aragó, i per a conèixer més coses dels maquis i de la vida de Serrano, àlies El Rubio, un antiheroi en contraposició a l’explotada vessant mitològica de la Pastora. Pare desesperat i durament represaliat, i botxí a la vegada, el fil de la història d’El Rubio i l’aprofundiment inèdit en alguns capítols concrets, amb testimonis nous i actualitzats, articulen, a través de l’enfocament de l’autor i de diferents veus memorialistes, una reivindicació del rescat i la dignificació de totes les víctimes silenciades de la Guerra Civil i el franquisme.
