Un safari fotogràfic per Catalunya

Resulta imprescindible començar a observar la fotografia des de punts de vista que no es centrin exclusivament en les mirades professionals i en els noms més prestigiosos. Cal anar als calaixos de les cases i remenar per a trobar d’altres perspectives, sovint amateurs però alhora sorprenents.
Obrim la capsa de vímet de les fotografies de Josep M. Julià Gabarró (Manresa, 1906-Barcelona, 1998) i la Catalunya de postguerra (1940-1956) se’ns presenta en forma de Safari. Hi veiem les contradiccions de les mirades creuades de la ciutat i del món rural. Certa dinàmica colonial. Observem i no podem fer res més que llançar-nos de cap a una interpretació complexa del que allà s’hi veu i del personatge que les ha creat. Què hi ha: misèria o romanticisme? Elogi del subdesenvolupament o crítica social? Bellesa o decadència?
El fotògraf és amateur i això l’allibera. El seu objectiu retrata molt més del que creu veure. Allà hi ha una Catalunya de les moltes existents. Allà hi ha fotografiada una llarga sèrie de moments previs a les transformacions que vindran. A un món ja inexistent.