Matricidi ens descobreix una inèdita genealogia de les dones des dels imaginaris col·lectius, entenent-los com un conjunt de símbols, mites i llegendes, en què s’ha basat el patriarcat i justificat un règim de violència i domini.
Planteja que, per subvertir aquest model, se l’ha de copsar en tota la seva profunditat i que, per a tal fi, cal anar a les arrels de l’ordre simbòlic de la cultura i al dels valors entorn a les dones, en tant que mares, que han estat forjats per a controlar el seu sexe i el seu fruit.
Matricidi ens porta per un viatge que es remunta des de la més remota antiguitat fins a l’actualitat, tot proposant transformar els paradigmes societaris i l’ordre de valors, a partir de recuperar el món simbòlic de la mare, vers una societat postpatriarcal i, tanmateix, postcapitalista.
