Vivim a una societat tecnocapitalista en què les relacions afectives estan cada vegada més travessades per les xarxes socials, les comunitats digitals, les apps per lligar, les eines per monitoritzar els cossos... Cadascun d'aquests dispositius modifiquen, de manera més o menys sutil, les emocions i la nostra manera d'entendre l'intimitat.
Ens trobem davant un panorama tecnològic en què encara estem aprenent a relacionar-nos amb les xarxes i des de les xarxes, i en què la necessitat d'una educació crítica es torna urgent. Però mentre l'aprenentatge col·lectiu es dona, les noves eines digitals avancen a un ritme frenètic, sempre una passa per davant de nosaltres. L'última gran irrupció ha estat –de moment– la intel·ligència artificial.
Aquest assaig no pretén adoptar una mirada tecnòfoba ni tecnoutòpica, sinó pensar la tecnologia com un terreny en disputa. Perquè el feminisme s'enfronta a un repte crucial: imaginar un horitzó tecnològic que no reprodueixi les violències, desigualtats i fantasies de dominació del present.
Davant d'aquesta mutació a gran escala, aquest llibre proposa que ens aturem per uns instants, mirem al nostre voltant i qüestionem el lloc que la tecnologia ocupa en la vida quotidiana i en l'organització dels vincles, des de la seva capacitat per infiltrar-se en el cos fins al seu poder per modelar el nostre desig.
Us hi esperem!
