Una vaca anomenada La Torcida es tomba a rumiar sobre la terra àrida del nord patagònic. El Piche, animal cuirassat, desapareix dins les coves si percep el perill. Ho acostumava a fer també n'Hilario, un antic veí ermità, protector de dissidències. La quasi artista ha tornat a la casa familiar per una investigació multiespècie i ara documenta en notes de camp el seu dia a dia al costat de les vaques o mentre deambula entre els tamarius. Una tarda qualsevol, el pare explica com moren els cavalls. La mare mesura l'alegria amb la pluja. I la sequera està a punt de superar el seu propi rècord.
A Todo aquello que ya estaba, cada entitat –animal, vegetal, mineral o inert– forma part de la gran assemblea d'allò vivent, el cor d'éssers modestos als quals els devem gentilesa. Allà, cos i natura s'entrellacen en un continuum vibrant, sense principi ni final. Mentre desplega cosmoescriptures, eròtiques del vent, amors mamífers i males herbes, Lucrecia Masson Córdoba construeix un plurivers contra la ficció moderna i colonial de l'individu com a subjecte autònom, deslligat de la trama de relacions que el constitueix.
No hi ha res per descobrir. Tot ja era allà, era necessari tombar-se i olorar-lo. Una fàbula queer rural inclassificable. Una crida tendra i radical a donar importància.
Us hi esperem!
