La utilització de la retòrica emocional no és aliena al capitalisme global. La publicitat i les xarxes socials estan travessades per una apel·lació constant a les emocions. Però en l'actualitat emergeix un nou projecte amb voluntat d'hegemonia que, des d'una estètica de l'agitació i la rebel·lia, ha convertit les emocions en un aspecte central del seu discurs. Un discurs pel qual circulen hordes de ressentiment, odi i violència que, en la seva confiança per allò irracional, posa en escac les ja debilitades democràcies liberals i obre la caixa de Pandora de les passions més obscures.

Com hem arribat a aquest escenari de nihilisme radical? De quina manera les extremes dretes actuals sedueixen als joves? Quina autocrítica pot fer-se des de l'esquerra? Des de quin lloc s'ha ocupat d'aquest debat la cultura crítica?

Us hi esperem!