En l'última dècada, el nom d'Antonio Gramsci ha passat a estar en boca d'una gran part del món intel·lectual i polític. Antics i nous militants, periodistes i editors, professors i estudiants, han utilitzat l'arsenal teòric gramscià i fer-lo seu. 

La organización de la cultura va més enllà dels usos fragmentaris de Gramsci i proposa una revisió del seu pensament a partir de l'estudi integral dels Cuadernos de la cárcel (1929-1935). Front al Gramsci més esquemàtic de l'«hegemonia cultural», Manuel Romero rescata la potència teòrica de la seva filosofia de la praxi i esbossa la imatge d'un pensador polièdric que va aportar claus fonamentals per comprendre el desplegament històric, institucional i antropològic del capitalisme.

Aquest assaig amplia l'horitzó del marxisme i reactualitza la crítica gramsciana per convidar-nos a reflexionar sobre què significa avui disputar la cultura.

Us hi esperem!