En una societat que demana als seus ciutadans el màxim mentre els priva del mínim, viure passa per dir que no. Oposat al FOMO, JOMO és l'alegria de perdre's coses, la rebel·lió davant els imperatius del gaudi total, un cant a la llibertat entesa com a folgança. Orfes d'horitzons utòpics comuns, els qui diuen "no" només poden reunir-se sota un nou vincle: comparteixen el descans d'aquest món i el desig de tornar-lo habitable aquí i ara. Així, el JOMO no és resignació, és reorientació del desig.

Contra el vici de guanyar, el gust de perdre.

Us hi esperem!